Somien els molins de vent
amb una nova esperança
que les seves aspes
no s´omplen de fred
ni de gel
ni d´enyorança.

Somien els molins de vent
amb una nova esperança
en el país dels corruptes
i dels morts
on no es vol parlar de misèria
ni de mancances.

Somien els molins de vent
amb una altra vida
un altre temps.

La mà de la mare,
lluent d´esperança,
sense parar, mostra
i mostra la foto
del seu fill perdut.

Els ulls dels soldats,
plens de llum amarga,
se la miren sense
veure-la, de tanta
ceguesa que han vist

Del cel cauen bombes.
El nostre pitjor temor
no arribar al refugi.

Al camp de batalla,
el nostre pitjor temor,
no tornar mai més.

Estem sols a casa,
el nostre pitjor temor,
morir sense viure.

Una vegada hi havia una flor que només s´obria a les nits, en un jardí abandonat de la ciutat.
No volia que l´esplendor del seu color, que la bellesa dels seus pètals enlluernés la mirada dels humans.
No volia que la tallessin per fer-ne un ram i la posessin en un gerro d´una botiga.
No volia ser flor d´un dia, llançada després a una paperera del carrer.
Volia marcir-se tota sola, però a l´aire lliure, sota el sol i la lluna, arrelada en un racó del vell jardí.

A llom de l´ona blanca
cavalcant sense cap por,
creua la mar vers l´horitzó
omplint el temps d´esperança.

La seva lluita és la llibertat
d´aquells companys i amics
que cercant la vida van morir
engolits pel foc de tempestes.

Trobarà descans en el seu viatge
el dia que la pau sigui completa
i no calgui abandonar casa seva
buscant la dignitat en un altre.

Si jo fos un futbolista
xutaria la pilota contra les pistoles,
dels canons en faria papers trencats.
Si jo fos un futbolista
dels tancs en faria xocolata,
de les bales en faria aigua
i dels ganivets, petxines.
Si jo fos futbolista canviaria
els terroristes per ratolins
i dels fusells en faria iogurs blancs.
Si jo fos futbolista canviaria
els lladres per pallassos de circ.